GR1, ODÈN

Llocs d’interès

Canalda. Està format per un petit nucli de cases i algunes masies disperses pel territori.  El poble, amb una altitud de 1.150 m, té a llevant Puig-arnau, a ponent Cavallera i la baronia d’Encies a migdia. L’església parroquial, dedicada a Sant Julià, és d’origen romànic. Presideix el terme la gran roca de Canalda amb coves que foren habitades des de temps remots.

Sant Miquel del Soler. Petita església romànica del segle XII recoberta de lloses. És d’una sola nau apuntada, acabada amb un absis semicircular.

Castell d’Odèn. Al cim de la Coma del Boix, en un emplaçament privilegiat hi ha les restes del castell. La seva silueta es veu de lluny i des del castell hi ha una vista esplèndida. El castri Odenne està documentat des del segle XI, tot i que la resta de l’edifici és posterior. A migdia del castell hi ha la capella que encara conserva la coberta. Les pedres de la porta de l’entrada han desaparegut. L’únic element decoratiu és la llinda d’una finestra de l’entrada que té esculpit un escut amb un sol i dues persones que el sustenten.

Parròquia de Santa Cecília d’Odèn. L’església actual és un edifici del segle XVIII construït sobre el mur de migdia de l’antiga església romànica de la qual en va aprofitar, a més del mur, moltes de les seves pedres. Del vell edifici només se’n conserva una part que durant anys va ser la rectoria i actualment s’ha consolidat.

Salines de Cambrils
Espai lúdic, piscina, informació

Cambrils. És la capital d’Odèn i una de les cinc parròquies que formen el municipi. A més del nucli principal amb la parròquia, ajuntament i dues fondes, té els nuclis del Racó a llevant i Llinars al nord. Destaquen les restes del castell i diverses ermites d’origen romànic, a més del Salí, una antiga explotació per obtenir sal de la surgència salada. Actualment, les salines s’han restaurat i s’hi fan visites guiades i activitats culturals i de lleure relacionades amb la sal.

Mirador de Serra-seca. Sobre la ruta del GR hi ha un mirador elevat, 1.234 m, amb unes àmplies vistes de 360º.

Necròpolis del Salzer. Aquests megàlits s’ubiquen cronològicament en el bronze antic i en el calcolític. Es tracta d’unes cambres pirinenques de planta rectangular i quadrangular delimitades per dues grans lloses laterals. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul amb llindar de llosa rebaixada. A més, es conserven fragments de la llosa de coberta sobre del túmul.

La Valldan. Al sector sud-occidental del terme, en el qual les aigües ja corren directament vers el Segre, hi ha el poblet de la Valldan.

Sant Just i Sant Pastor que pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell. La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell. Sembla que l’obra més antiga d’aquesta parròquia correspon al segle XII, encara que conserva algunes formes constructives del segle XI.